El alma de la nación

Es curiosa coincidencia que dos textos de la selectividad en Cataluña, de Historia el uno, de Filosofía el otro, hablen en el mismo día de un mismo tema y el uno aparezca como ejemplo involuntario y seguramente indeseado de lo que explica el otro. Lástima que los alumnos de bachillerato hayan tenido que optar entre ambos y no hayan podido hacer un ejercicio de comparación.

En el primero Platón argumenta en el Fedón, por boca de Sócrates, a favor de la preexistencia del alma.

    “Així doncs, Simmies –féu ell- , mira si és aquesta la situació en què ens trobem. Si existeix realment allò de què sempre parlem, el bell, el bé i tota mena d’essència semblant, i és a aquesta essència a què hem de referir tot el que ens ve pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja estava d’abans en nosaltres i que amb ella hem de comparar aquelles coses (sensibles), ¿ no deu ser necessari que existeixi també la nostra ànima ja des d’abans del naixement , juntament amb aquestes realitats? Si això no és així, no quedaria sense força l’argument que anàvem dient? Però si és així , no hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes realitats com les nostres ànimes existeixen abans de néixer, i que si no existeixen les unes tampoc no existeixen les altres?

En el texto de Historia los alumnos tenían que comentar los orígenes políticos del nacionalismo catalán, a partir del Programa del Tívoli,  de la candidatura de Solidaritat Catalana.

    Davant de l'amenaça d'una violació legislativa del dret públic, subsegüent a una violació pública, ostentosa i tumultuosa, dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en l'ànima catalana un moviment de protesta, determinador d'un estat d'unitat efectiva en la consciència del nostre poble: tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana.

Los correctores no esperarán que los alumnos digan lo mismo en uno y otro texto, ni que los relacionen. Es evidente que los correctores de filosofía esperan que los alumnos les hablen del idealismo platónico, pero los de historia no esperan que les señalen el carácter idealista del nacionalismo catalán, al hablar del despertar del alma catalana.