25 (Se non e vero...)

Este es el presumible discurso del presidente catalán un par de años después de la independencia: 

«Desconeguts pel comerç internacional i privats de crèdit a l'exterior, vam construir els blocs de la nostra obra sobre bases d'austeritat i disciplina. Enfront nosaltres es va alçar la desconfiança de la quasi totalitat de les nacions. No obstant, dia rere dia, millorem la situació, gràcies a les nostres armes i a les mesures encertades del nostre naixent Estat. Als imperatius d'ordre econòmic ens vam imposar normes de restricció i disciplina. Així, quan els nostres enemics i els seus poders esperaven guanyar-nos degut a l'esgotament dels nostres mitjans, va ser superada l'etapa difícil, i canviada, pròsperament, l'angoixosa situació. En aquests dos anys i mig de dura batalla, no només es va forjar i cimentar el triomf, sinó que, en el seu impuls, es creà una potent industria, es promulgaren lleis que establiren millores socials per a que no faltés ni el pa ni el foc a les llars. Han estat molts els interessos afectats per la nostra política económicosocial.
 Estem obligats a dur a terme totes les accions, encaminar-les a disminuir el dèficit, i encara convertir-lo en superàvit ràpidament. Sent el dèficit la diferència dels dos capítols d'importacions i exportacions, podrem fer-los desaperèixer atacant-los als dos, fent disminuir les importacions i augmentant les exportacions. Hem, doncs, de suprimir les importacions que no siguin indispensables per la vida de la nació, reduir les que encara sent indispensables, poden tenir, en part, un substitutiu nacional, i fomentar, per tots els mitjans, les exportacions dels nostres productes. El sistema de crèdit a l'exterior seria el més còmode, però també el més onerós. La dificultat que es troba en els mercats exteriors per adquirir a llarg termini les indispensables divises, i el crescut interès que en una d'aquestes operacions impera, ens obliga a procurar per tots els mitjans i evitar o reduir al mínim aquestes operacions, en canvi, en la intensificació, a tot preu, de les nostres exportacions, la font de de divises i la llibertat econòmica necessàries a la política conquistada amb tants esforços. Per aconseguir-ho, la nostra consigna ha de ser: produir, produir i produir. Produir articles amb estimació en el món, i que el nostre Estat impulsi i asseguri la seva col·locació en els mercats. Per produir a bons preus i per aconseguir-ho, hem de mantenir, sigui com sigui, el nivell de vida i la capacitat adquisitiva de la nostra moneda. La política de preus, dificultada per l'ambició desmesurada d'intermediàris i especuladors, necessita de l'assistència pública i de l'estreta col·laboració de tots. És tan important aconseguir-ho, com ho va ser ahir guanyar la batalla de la independència.
 Jo espero que aquesta inquietud meva, que ja és vostra, arribi a tots els indrets i, amb ella, la convicció que comporta la liberalització económica de la nostra Catalunya, i el benestar de les nostres classes necessitades. Aquesta és la meva inquietud i aquests els meus designis. La vostra prudència i el vostre alè han de donar-los vida en les activitats de la nostra Pàtria.» 

La traducción castellana: aquí.

La humorada se debe a Arcadi Espada.